El desconegut (1946)

El cinema negre americà va fer seves algunes de les teories de Sigmund Freud, més com una moda que com un mètode científic real. Paraules com “subconscient” són presents en films com El desconegut, el primer gran thriller d’Orson Welles, en el qual el sentiment de culpa que turmenta l’assassí aflora en diverses seqüències. És present en el vers: “Comet un crim i el món se’t convertirà en vidre” i en l’afirmació del mateix Charles Rankin (Orson Welles): “Quan has comès un assassinat en pots cometre d’altres fins a convertir-los en una cadena que t’estrangula.” El mateix conflicte intern es presenta al final de Perversitat (Scarlet Street), un film imprescindible de Fritz Lang. D'El Desconegut ens quedem amb la trepidant i inoblidable seqüència final al campanar.



TÍTOL ORIGINAL: The Stranger - ANY: 1946 - DURADA: 95 min. - DIRECTOR: Orson Welles - GUIÓ: Anthony Veiller (basat en la novel·la de Victor Trivas) - MÚSICA: Bronislau Kaper - FOTOGRAFIA: Russell Metty - ACTORS: Orson Welles, Loretta Young, Edward G. Robinson, Philip Merivale, Richard Long... - PRODUCTORA: International Pictures / RKO Pictures

CONVERSA AMB... Dafnis Balduz: "L'ofec que havia de transmetre a 'Forasters' va ser dur"

L'actor vilanoví Dafnis Balduz, conegut pel seu paper de Xavi a la sèrie Ventdelplà, intervé en l'últim film de Ventura Pons, Forasters, una pel·lícula que ens mostra que els autèntics forasters no són els veïns vinguts d’altres cultures, sinó nosaltres mateixos. Hem parlat amb ell d'aquests i d'altres temes.

Òscar Marín: Què ha estat el més dolç i el més dur del rodatge de Forasters?

Dafnis Balduz: Entrar en la repressió que el personatge pateix per l’època no va ser fàcil. L’ofec que havia de transmetre va ser dur, però un plaer a la vegada. Dolç va ser tot el procés. El treball amb l’Anna Lizaran, amb el Ventura... Em van cuidar tant! Una gran experiència que no oblidaré.

Ò.M.: Ha estat el teu paper més difícil?

D.B.: Ha estat el personatge més complex que he fet en cinema, juntament amb en Joan de L’illa de l’holandès, de Sigfrid Monleón. Però estic més satisfet amb el de Forasters per una qüestió d’edat. Ara sóc més conscient de tot i puc veure amb una mica més de claredat la profunditat de les coses. Quan vam fer L’illa... jo tenia 16 anys i el punt de vista de tot plegat era molt diferent. Tot i així, aquella pel·lícula la vaig gaudir intensament, vaig aprendre molt. Me l’estimo molt, L’illa de l’holandès.

Ò.M.: A Ventdelplà li deus part de la teva fama actual. Què té de bo la tele que no et dóna el cinema?

D.B.: És una manera de treballar diferent. El ritme és molt més frenètic. A mi el que m’agrada de veritat és poder treballar al cinema, al teatre i a la televisió de manera alternada. És molt enriquidor com actor passar d’un mitjà a l’altre amb certa regularitat. No et permet apalancar-te gens.

Ò.M.: Et queden molts anys de carrera. Quin personatge t’agradaria que et proposessin?

D.B.: Hi ha molt personatges interessants ja fets i més encara que estan per escriure. No en tinc cap que desitgi especialment. Ara mateix podria dir-te més aviat amb qui m’agradaria treballar per endinsar-me en un personatge, que no pas el personatge en sí.

Ò.M.: Doncs amb quin director t’agradaria treballar?

D.B.: Clar... Són molts... Des d’Àlex de la Iglesia, Almodóvar, Eastwood, Gus Van Sant, Stephen Frears, Francis Ford Coppola... fins a Cesc Gay, Alberto Bernard... No acabaria. Hi ha bastants directors que admiro profundament.

Ò.M.: I un actor o una actriu que admires?

D.B.: Sean Peen és magnífic. Honest, intel·ligent, autèntic. Un dels actors més interessants del moment. Anna Lizaran és la millor actriu que mai he tingut davant. Però me n’agraden molts: Francesc Orella, Meryl Streep, Susan Sarandon, Carmen Maura, Rosa Renom, Manel Barceló, Emma Vilarasau (no us la perdeu a L’infanticida)... Ja veus.

Ò.M.: Recomana'm un film.

D.B.: Només un??? Un tramvia anomenat Desig, d’Elia Kazan.

Ò.M.: I una pel·lícula catalana?

D.B.: Actrius, de Ventura Pons.

Ò.M.: Al nostre bloc ens agrada citar frases dels films que recomanem. Recordes alguna frase de cinema?

D.B.: “Lo siento. No puedo evitarlo.” John Malkovich li deia una frase, més o menys com aquesta, a la Michelle Pfeiffer a Les amistats perilloses, de Stephen Frears.

Ò.M.: El teu projecte més immediat és...

D.B.: Començo a gravar una nova temporada de Ventdelplà. M’encantaria dir-te que m’espera una pel·lícula aviat, però de moment no és així.

Ò.M.: Paciència, tot arribarà...

Los abrazos rotos (2009)

Les casualitats existeixen, però només donen fruits en les mans adequades. Aquesta pel·lícula va néixer d’una casualitat. En un viatge a Lanzarote, Pedro Almodóvar va fer una fotografia de la platja de El Golfo. Només després de revelar-la va veure que hi havia una parella que s’abraçava al peu de la imatge. Va buscar la parella per l’illa, però no la va saber trobar. Aleshores, va inventar una història per ells. I aquesta història és Los abrazos rotos.
La casualitat és només la guspira que encén la creativitat. El que no és casualitat és la magnífica capacitat de barrejar drama, comèdia i thriller del director; el seu control sobre el muntatge d’un film que es mou entre el present i el passat; la seva facilitat per crear plans i seqüències que passaran a la història del cinema. El treball d’uns actors especialment inspirats fa la resta.

TÍTOL ORIGINAL: Los abrazos rotos - ANY: 2009 - DURADA: 125 min. - DIRECTOR: Pedro Almodóvar - GUIÓ: Pedro Almodóvar - MÚSICA: Alberto Iglesias - FOTOGRAFIA: Rodrigo Prieto - ACTORS: Penélope Cruz, Lluís Homar, Blanca Portillo, José Luis Gómez, Rubén Ochandiano, Tamar Novas, Ángela Molina, Chus Lampreave, Kiti Manver, Lola Dueñas, Mariola Fuentes, Carmen Machi, Kira Miró, Rossy de Palma, Alejo Sauras... - PRODUCTORA: El Deseo S.A. - WEB OFICIAL: http://www.losabrazosrotos.com

Gran Torino (2008)

Diuen que Walt Kowalski (Clint Eastwood) és un tipus dur, fred, indesitjable, però no trobeu irritant que una néta acudeixi al funeral de la seva àvia ensenyant el melic? No és contradictori que un capellà de vint-i-set anys tutegi i intenti redimir dels seus pecats a un veterà de guerra de setanta? No és denunciable que els nous veïns es barallin de nit al teu jardí? Jo comprenc Mr. Kowalski quan s’enrabia per la manca de respecte que destil·len les relacions humanes al segle XXI i l'entenc quan es pregunta: “Però què els passa a les criatures avui en dia?”. M’agrada quan amenaça: “Mai no us heu creuat amb algú a qui no hauríeu d’haver putejat? Aquest sóc jo.” Mà dura, Clint.



TÍTOL ORIGINAL: Gran Torino - ANY: 2008 - DURADA: 116 min. - DIRECTOR: Clint Eastwood - GUIÓ: Nick Schenk - MÚSICA: Kyle Eastwood, Michael Stevens - FOTOGRAFIA: Tom Stern - ACTORS: Clint Eastwood, Christopher Carley, Bee Vang, Ahney Her, John Carroll Lynch, Cory Hardrict, Brian Haley, Geraldine Hughes, Dreama Walker, Brian Howe, Doua Moua, Sarah Neubauer, Chee Thao - PRODUCTORA Warner Bros. Pictures / Malpaso Productions / Double Nickel Entertainment

CONVERSA AMB... Carol López: “Jo vaig fer la meva obra, en Cesc Gay ha de fer la seva peli”

En Cesc Gay ja ultima els detalls del seu esperat cinquè film, V.O.S. (vegeu vídeo), que se centra en la relació de dues parelles i en com s’enfronten a un moment crucial de les seves vides. Mentre esperem la pel·lícula, he conversat amb la Carol López, directora teatral i autora de l’obra en la qual es basa el film.

Òscar Marín: En Cesc Gay afirma haver estat fidel al text teatral. Et feia respecte deixar la teva obra a les seves mans?

Carol López: Tens dues opcions quan s'adapta una obra teva al cinema: o implicar-te o deixar-la en mans d'un altre. Jo vaig triar la segona opció perquè es tractava del Cesc Gay, un director que m'agrada molt. Així que la peli és del Cesc Gay. Sempre fa respecte veure el que un altre farà amb el que tu un dia vas fer, però s'ha d'entendre que són dos llenguatges molt diferents i hi ha d'haver canvis substancials.

Ò.M.: Entenc que t’ha deixat fer una ullada al guió.

C.L.: Vaig poder llegir el guió, però no he interferit gens en el procés de gestació del film. Jo vaig fer la meva obra, ell ha de fer la seva peli.

Ò.M.: V.O.S. va ser un èxit de crítica i públic. ¿Què n’esperes de la versió cinematogràfica?

C.L.: Seria genial que tingués la mateixa resposta. O més.

Ò.M.: Segur que t’han fet propostes per escriure el teu propi guió cinematogràfic... Quan faràs el salt al setè art?

C.L.: Sempre dic que a partir dels 40... i els faig aquest estiu. Ho provaré segur, però estic molt còmode al teatre.

Ò.M.: A part d’en Cesc Gay, quin director voldries que treballés amb els teus textos?

C.L.: La Itziar Bollaín i el Fernando León de Aranoa, encara que com en el cas del Cesc, tots ells són autors.

Ò.M.: Les dues parelles protagonistes de V.O.S. són molt cinèfiles i parlen de diverses pel·lícules. Recomana’ns un film recent.

C.L.: Gran Torino, del Clint Eatswood. Meravellosa.

Ò.M.: Al nostre bloc ens agrada ressaltar frases dels films que recomanem. Podries citar-nos alguna frase de V.O.S.?

C.L.: “A ti, Tarantino te ha hecho mucho daño...”

Ò.M.: El teu pròxim projecte és...

C.L.: Disfrutar a tope de la primavera que sembla que està arribant. Has vist quin dia fa avui?

Ò.M.: Sí, un dia brillant. Anem a disfrutar-lo!

Una altra dona (1988)

Des del cim dels cinquanta, la professora Marion Post (Gena Rowlands) fa balanç dels anys, retroba antics alumnes i antics amors, i es pregunta si la seva vida podria haver estat una altra. Totes les mirades al passat tenen conseqüències, i darrere dels èxits professionals, dels reconeixements, dels amics, dels amors, Post hi troba un buit existencial. Darrere dels autoenganys s'hi amaguen desenganys. La felicitat és transitòria i només en queden breus records. I, a la fi, "un record és una cosa que es té o una cosa que s'ha perdut?".



TÍTOL ORIGINAL: Another Woman (vegeu tràiler) - ANY: 1988 - DURADA: 81 min. - DIRECTOR: Woody Allen - GUIÓ: Woody Allen - FOTOGRAFIA: Sven Nykvist - ACTORS: Gena Rowlands, Gene Hackman, Mia Farrow, Ian Holm, Blythe Danner, Martha Plimpton, Josh Hamilton - PRODUCTORA: Orion Pictures.

Laura (1944)

Laura ha suportat bé el pas dels anys i és encara avui un interessant drama policíac que gira a l'entorn de la mirada captivadora de la seva protagonista (interpretada per Gene Tierney). L'amor i la gelosia són al rerefons d'una trama que ens deixa una reflexió sobre els transtorns que provoca en un home el desig no correspost: "Quan un home posseeix tot el que ambiciona al món, excepte allò que més desitja, es perd el respecte a si mateix. Es converteix en un amargat. Desitja fer mal, igual que li han fet mal a ell." Otto Preminger crea un film de ritme àgil i aconsegueix que ens enamorem, com el detectiu McPherson, d'un cadàver que no hem vist. Tot un repte.

TÍTOL ORIGINAL: Laura - ANY: 1944 - DURADA: 88 min. - DIRECTOR: Otto Preminger - GUIÓ: Jay Dratler, Samuel Hoffenstein, Betty Reinhardt (basat en la novel·la de Vera Caspary) - MÚSICA: David Raksin - FOTOGRAFIA: Joseph LaShelle - ACTORS: Gene Tierney, Dana Andrews, Clifton Webb, Judith Anderson, Vincent Price, Dorothy Adams - PRODUCTORA: 20th Century Fox

NOTÍCIA: Sergi López estrena 7 films al 2009

L'actor català Sergi López ha començat l'any amb dues pel·lícules en cartellera a França i cinc més pendents d'estrena. La primera a arribar als cinemes ha estat el drama Parc, d'Arnaud des Pallières (vegeu tràiler), una crítica de la burgesia basada en la novel·la Bullet Parck, de John Cheever, i en la qual treballen Geraldine Chaplin i Jean-Marc Barr. Poc més tard, l'11 de febrer, es va estrenar Ricky, de François Ozon (vegeu tràiler), una comèdia desconcertant on López fa de pare d'un nadó capaç de volar. A més de les dues anteriors, l'actor té pendents d'estrena cinc films europeus que ha rodat al llarg de l'any 2008, entre els quals hi ha els llargmetratges de producció catalana Petit indi, de Marc Recha, i Map of the Sounds of Tokyo, d'Isabel Coixet. Les tres restants són Partir, de Catherine Corsini -on comparteix protagonisme amb Kristin Scott Thomas-, Les Derniers jours du monde, dels germans Arnaud i Jean-Marie Larrieu, i el film belga La régate, de Bernard Bellefroid. Enmig de la voràgine cinematogràfica, l'actor vilanoví espera tenir temps per traduir al castellà el seu monòleg teatral Non solum i poder-lo representar per Espanya, l'Argentina i Xile.

Il y a longtemps que je t'aime (2008)

Una de les frases més colpidores del primer film de Phillippe Claudel és, precisament, la que no pronuncia cap personatge. La confessió que l’espectador espera en tot moment (“Fa molt de temps que t’estimo”) no es fa present amb paraules. Resta implícita en les mirades, en les aproximacions, en les preguntes, en els gestos. Claudel sap bé de què parla: ha passat onze anys fent de professor en un centre penitenciari i coneix com el pas per la presó marca el present i el futur de les persones, com altera els seus vincles familiars i com pot arribar a destruir tots els seus somnis. Quinze anys de separació poden fer que dues germanes esdevinguin dues desconegudes, però l'amor pot superar totes les barreres.



TÍTOL ORIGINAL: Il y a longtemps que je t'aime - ANY: 2008 - DURADA: 115 min. - DIRECTOR: Philippe Claudel - GUIÓ: Philippe Claudel - MÚSICA: Jean-Louis Aubert - FOTOGRAFIA: Jérôme Alméras - ACTORS: Kristin Scott Thomas, Elsa Zylberstein, Serge Hazanavicius, Laurent Grevill, Frédéric Pierrot, Lise Ségur, Jean-Claude Arnaud, Claire Johnston, Catherine Hosmalin, Olivier Cruveiller, Souad Mouchrik, Mouss Zouheyri - PRODUCTORA UGC Images / France 3 Cinéma

Revolutionary Road (2008)

Un matrimoni a la vora del precipici s'interroga sobre la mentida damunt la qual han edificat les seves vides, sobre els somnis que no han pogut acomplir i sobre el valor o la cobardia necessaris per oblidar-los i conformar-se amb la normalitat. Entre retrets, l'April (Kate Winslet) emet una valuosa reflexió sobre la veritat: "Saps què té de bo la veritat? Que tots la sabem reconèixer per molt que haguem viscut sense ella. Ningú no oblida què és la veritat, Frank. Simplement ens tornem més destres mentint." Tot posat damunt d'un escenari fred, com una autòpsia.



TÍTOL ORIGINAL: Revolutionary Road - ANY: 2008 - DURADA: 119 min. - DIRECTOR: Sam Mendes - GUIÓ: Justin Haythe (basat en la novel·la de Richard Yates) - MÚSICA: Thomas Newman - FOTOGRAFIA: Roger Deakins - ACTORS: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Kathy Bates, Michael Shannon, Kathryn Hahn, David Harbour, Dylan Baker, Richard Easton, Zoe Kazan, Jay O. Sanders, Max Casella - PRODUCTORA: Coproducció EUA-GB. DreamWorks / Paramount Vantage / BBC Films

NOTÍCIA: Eastwood roda 'The human factor'

Al mateix temps que estrena Gran Torino al nostre país, Clint Eastwood comença a rodar un nou film a Ciutat del Cap. The human factor, on Morgan Freeman interpretarà Nelson Mandela, es basa en el llibre de John Carlin, periodista britànic resident a Sitges que va conèixer Freeman l'any 2006. Carlin va suggerir a l'actor la idea d'interpretar Mandela a partir del llibre que estava escrivint, un retrat de l'ex-president sud-africà en el context del mundial de rugby de 1995, que va servir per segellar la pau entre negres i blancs en aquell país. Freeman va rebre amb il·lusió la proposta i Hollywood va comprar els drets de l'obra de John Carlin abans que fos editada. El llargmetratge no s'estrenarà fins al gener del 2010, però mentrestant podem llegir El factor humà, que acaba d'editar La Campana.

Matar un rossinyol (1962)

Mantenir les pròpies conviccions per damunt dels prejudicis socials no és fàcil, menys encara en comunitats petites i conservadores. A To kill a mockingbird, Atticus Finch (Gregory Peck) s'encarrega de la defensa d'un home negre, malgrat que la majoria dels seus veïns consideren que no hauria de defensar-lo, precisament pel color de la pell. La seva filla li pregunta: "Si no hauries de defensar-lo, aleshores per què ho fas?" Després d'un silenci, Finch respon: "Entre diverses raons, perquè si no ho fes no podria anar amb el cap ben alt. Ni tan sols podria dir-vos a tu i a en Jem què és el que heu de fer". Només gràcies al valor de personatges com Finch es pot edificar una societat menys injusta.



TÍTOL ORIGINAL: To kill a mockingbird - ANY: 1962 - DURADA: 129 min. - DIRECTOR: RObert Mulligan - GUIÓ: Horton Foote (basat en la novel·la de Harper Lee) - MÚSICA: Elmer Bernstein - FOTOGRAFIA: Russell Harlan - ACTORS: Gregory Peck, Mary Badham, Brock Peters, Phillip Alford, John Megna, Frank Overton, Rosemary Murphy, Robert Duvall - PRODUCTORA: Universal Pictures

Camins de glòria (1957)

Vet aquí un film antimilitarista, un film que va ser prohibit pel govern socialista francès i per la dictadura de Franco, un film que deixa en evidència l'absurditat de la guerra i la crueltat dels alts càrrecs militars. La poca consideració dels generals cap als soldats s'evidencia amb sentències com "Els seus homes han mort molt bé" —ho diu el general Mirbeau (George Macready)— o "No hi ha res més estimulant per a les tropes que veure morir un ésser humà" —en paraules del general Broulard (Adolphe Menjou). El títol de la pel·lícula remet a un poema de l'escriptor anglès Thomas Gray que, dos segles abans del film de Kubrick, afirmava: "The paths of glory lead but to the grave" (els camins de glòria només menen a la tomba).



TÍTOL ORIGINAL: Paths of Glory - ANY: 1957 - DURADA: 86 min. - DIRECTOR: Stanley Kubrick - GUIÓ: Stanley Kubrick, Calder Willingham, Jim Thompson (basat en la novel·la de Humphrey Cobb) - MÚSICA: Gerald Fried - FOTOGRAFIA: Georg Krause - ACTORS: Kirk Douglas, Ralph Meeker, Adolphe Menjou, George MacReady, Wayne Morris, Richard Anderson, Joseph Turkel, Timothy Carey... - PRODUCTORA:Metro Goldwyn Mayer

El padrí (1972)

El manual de negocis tèrbols de The Godfather recull tres frases que ressonen amb força entre les mandíbules de Vito Corleone (Marlon Brando). La primera és una cita de Sun Zi: "Mantén a prop els teus amics, però més a prop els teus enemics". L'altra sembla una crua obvietat: "No diguis el que penses quan parlis de negocis amb estranys". L'última ha ultrapassat els límits de la pantalla: "Que sembli un accident...".



TÍTOL ORIGINAL: The Godfather - ANY: 1972 - DURADA: 175 min.- DIRECTOR: Francis Ford Coppola - GUIÓ: Francis Ford Coppola i Mario Puzo (basat en la novel·la de Mario Puzo) - MÚSICA: Nino Rota - FOTOGRAFIA: Gordon Willis - ACTORS: Marlon Brando, Al Pacino, James Caan, Robert Duvall, Diane Keaton, John Cazale, Talia Shire, Richard Castellano, Sterling Hayden, Gianni Russo... - PRODUCTORA: Paramount Pictures

El padrí 2 (1974)

A l'excepcional seqüela sobre la família Corleone, Michael (Al Pacino) demostra ser un digne successor del seu pare amb frases com aquestes: "Intenta pensar com pensen els que t'envolten. Amb aquesta base, tot és possible", "Diners i amistat... Aigua i oli", "La política i el crim són el mateix" o "Si la història ens ha ensenyat alguna cosa, és que qualsevol pot ser assassinat". Amb la música de Nino Rota de fons, les paraules sonen encara més amargues.



TÍTOL ORIGINAL: Godfather: Part II - ANY: 1974 - DURADA: 200 min. - DIRECTOR: Francis Ford Coppola - GUIÓ: Francis Ford Coppola i Mario Puzo (basat en la novel·la de Mario Puzo) - MÚSICA: Nino Rota i Carmine Coppola - FOTOGRAFIA: Gordon Willis - ACTORS: Al Pacino, Robert De Niro, Diane Keaton, Robert Duvall, James Caan, John Cazale, Lee Strasberg, Talia Shire, Mariana Hill, Danny Aiello... - PRODUCTORA: Paramount Pictures

El padrí 3 (1990)

Entre les sentències d'aquesta tercera part de la més gran tragèdia mafiosa, n'hi ha algunes de luxe: "Mai no odiïs els teus enemics: no et permet jutjar-los", "L'home més ric és el que té els amics més poderosos", "Sento que com més malalt estic, em faig més sabi. Quan em mori seré un geni", "De què serveix confessar-me, si no me'n penedeixo?"... Penseu-hi.



TÍTOL ORIGINAL: The Godfather: Part III - ANY: 1990 - DURADA: 163 min. - DIRECTOR: Francis Ford Coppola - GUIÓ: Francis Ford Coppola i Mario Puzo (basat en la novel·la de Mario Puzo)- MÚSICA: Carmine Coppola - FOTOGRAFIA: Gordon Willis - ACTORS: Al Pacino, Diane Keaton, Andy García, Joe Mantegna, Talia Shire, Eli Wallach, Sofia Coppola, George Hamilton, Raf Vallone, Bridget Fonda, Helmut Berger - PRODUCTORA: Paramount Pictures

Annie Hall (1977)

En un temps en què ser popular és la meta de molts individus, cal replantejar-se si tot el que és popular és realment millor. Woody Allen ho apunta amb ironia en aquest film: "Popular? Nixon va ser popular. Els hula-hoops van ser populars. Una epidèmia de tifus és popular. La quantitat no significa qualitat!".



TÍTOL ORIGINAL: Annie Hall - ANY: 1977 - DURADA: 94 min. - DIRECTOR: Woody Allen - GUIÓ: Woody Allen i Marshall Brickman - FOTOGRAFIA: Gordon Willis - ACTORS: Woody Allen, Diane Keaton, Tony Roberts, Carol Kane, Paul Simon, Janet Margolin, Shelley Duvall, Christopher Walken, Colleen Dewhurst, Sigourney Weaver - PRODUCTORA: United Artists

Hiroshima, mon amour (1959)

A Hiroshima, els testimonis de l'infern atòmic comencen a desdibuixar-se, però una jove actriu francesa (Emmanuelle Riva) vol mantenir viu dins el seu cap el record d'una catàstrofe que no ha viscut. "Igual que en l'amor, aquesta il·lusió existeix. La il·lusió de no poder oblidar mai". Més tard, sent la necessitat de no pensar en la tragèdia: "S'ha d'evitar pensar en les dificultats que presenta sovint el món, perquè sinó seria completament irrespirable". La contradicció s'imposa.



TÍTOL ORIGINAL: Hiroshima, mon amour - ANY 1959 - DURADA: 88 min. - DIRECTOR: Alain Resnais - GUIÓ: Marguerite Duras - MÚSICA: Georges Delerue i Giovanni Fusco - FOTOGRAFIA: Sacha Vierny i Takahashi Michio - ACTORS: Emmanuelle Riva, Eiji Okada, Bernard Fresson, Stella Dassas, Pierre Barbaud - PRODUCTORA: Coproducció França-Japó

Cartes des d'Iwo Jima (2006)

Les guerres són absurdes i les pel·lícules sobre les guerres són necessàries. Ho és aquesta versió de la batalla d’Iwo Jima vista des del bàndol japonès. Els soldats esperen l’atac imminent de la flota nord-americana, però ja saben quin serà el seu destí. “Els soldats cavem, cavem tot el dia la trinxera on lluitarem i morirem. [...] Estaré cavant la meva pròpia tomba?”



TÍTOL ORIGINAL: Letters From Iwo Jima - ANY: 2006 - DURADA: 141 min. - DIRECTOR: Clint Eastwood - GUIÓ: Paul Haggis, Iris Yamahsita - MÚSICA Kyle Eastwood i Michael Stevens - FOTOGRAFIA: Tom Stern - ACTORS: Ken Watanabe, Kazunari Ninomiya, Tsuyoshi Ihara, Ryo Kase, Shido Nakamura - PRODUCTORA: Warner Bros. Pictures / DreamWorks Pictures

La gata sobre la teulada de zinc (1958)

Hi ha una cosa que no es pot comprar a cap mercat del món: la pròpia vida. "No pots recuperar la vida quan arriba al final", es lamenta Big Daddy (Burl Ives), afligit pel càncer terminal que pateix. "L'ésser humà és una bèstia condemnada a morir. Si té diners, compra, compra i compra. La raó per comprar tot allò que pot és l'esperança absurda que alguna de les coses que compri duri eternament... i això és del tot impossible."



TÍTOL ORIGINAL: Cat on a Hot Tin Roof - ANY: 1958 - DURADA: 108 min. - DIRECTOR: Richard Brooks - GUIÓ: Richard Brooks i James Poe (basat en l'obra de Tennessee Williams) - MÚSICA: Charles Wolcott - FOTOGRAFIA: William Daniels - ACTORS: Elizabeth Taylor, Paul Newman, Burl Ives, Jack Carson, Judith Anderson, Madeleine Sherwood - PRODUCTORA: Metro Goldwyn Mayer

Batman Begins (2005)

Sota la cuirassa impenetrable de Batman s'amaga Bruce Wayne (Christian Bale), un home de carn i ossos, amb dubtes, pors i febleses. El film mostra un jove Wayne, atemorit pels ratpenats, que planteja al seu pare la possibilitat que els ratpenats també tinguin por. "Totes les criatures tenen por", li revela el pare. "Fins i tot les que fan por?" "Sobretot les que fan por."



TÍTOL ORIGINAL: Batman Begins - ANY: 2005 - DURADA: 140 min. - DIRECTOR: Christopher Nolan - GUIÓ: David S. Goyer i Christopher Nolan - MÚSICA: James Newton Howard, Hans Zimmer - FOTOGRAFIA: Wally Pfister - ACTORS: Christian Bale, Michael Caine, Liam Neeson, Morgan Freeman, Gary Oldman, Ken Watanabe, Katie Holmes, Cillian Murphy, Tom Wilkinson, Rutger Hauer, Mark Boone Junior... - PRODUCTORA - Warner Bros. Pictures

El camí a casa (1999)

Un camí, una escola, un jove professor que ensenya als seus alumnes objectius elementals de la vida: "La lectura i l'escriptura obren els nostres ulls. Conegueu el present, conegueu el passat. Respecteu la gent gran." Una jove que escolta des dels camps s'enamora d'aquella veu, que l'acompanyarà la resta dels seus dies. Amor pur, sense artificis, sense gaires paraules, però que perdura tota la vida.



TÍTOL ORIGINAL: Wo de fu qin mu qin - ANY: 1999 - DURADA: 89 min. - DIRECTOR: Zhang Yimou - GUIÓ: Shi Bao (basat en la novel·la de Shi Bao) - MÚSICA: Bao San - FOTOGRAFiA: Yong Hou - ACTORS: Zhang Ziyi, Honglei Sun, Hao Zheng, Yuelin Zhao, Bin Li, Guifa Chang, Wencheng Sung, Qi Liu - PRODUCTORA: Guangxi Film Studios

El gran carnaval (1951)

Billy Wilder escomet en aquest film la premsa sensacionalista i el públic que l’alimenta. Charles Tatum (Kirk Douglas) és un periodista sense escrúpols: “Si fa falta fer un tracte amb aquell sheriff corrupte, ja m'està bé. I si he d’amanir-ho amb una maledicció índia i una esposa amb el cor destrossat, ja m'està bé.” Però el mateix Wilder va declarar que el veritable malvat de la pel·lícula no era Tatum, sinó les masses que alimenten el sensacionalisme dels mitjans. L’atreviment del director va provocar un allau de males crítiques per part de la premsa nord-americana i que aquest fos un dels seus films més oblidats.



TÍTOL ORIGINAL: Ace in the Hole (The Big Carnival) - ANY: 1951 - DURADA: 111 min. - DIRECTOR: Billy Wilder - GUIÓ: Billy Wilder, Lesser Samuels, Walter Newman - MÚSICA: Hugo Friedhofer - FOTOGRAFIA: Charles Lang Jr. - ACTORS: Kirk Douglas, Jan Sterling, Robert Arthur, Porter Hall, Frank Cady, Richard Benedict, Ray Teal, Lewis Martin... - PRODUCTORA: Paramount Pictures

My blueberry nights (2007)

Wong Kar-Wai ens té acostumats a personatges turmentats, adolorits, ferits per l’amor. El viatge d’Elizabeth (Norah Jones) a través dels Estats Units li permet conèixer individus que desconfien de les persones que han estimat i de si mateixos després de ruptures i desavinences. Però la protagonista no es deixa contagiar ni per la desconfiança ni pel desencant: “Aquests últims dies m’han donat classes per no confiar en la gent, però per sort he suspès”.




TÍTOL ORIGINAL: My Blueberry Nights - ANY: 2007 - DURADA: 90 min. - DIRECTOR: Wong Kar-Wai - GUIÓ: Wong Kar-Wai i Lawrence Block - MÚSICA: Ry Cooder - FOTOGRAFIA: Darius Khondji - ACTORS: Norah Jones, Jude Law, Natalie Portman, Rachel Weisz, David Strathairn, Hector A. Leguillow, Frankie Faison, Chad R. Davis - PRODUCTORA: Coproducció Hong Kong-Xina-França

Llum de gas (1944)

L'èxit de Gaslight, de George Cukor, va originar l'expressió anglesa "to gaslight someone" (fer llum de gas a algú). Significa fer dubtar algú de la seva percepció de la realitat exercint una intensa pressió psicològica. Aquesta fou una de les primeres pel·lícules que mostraven una situació d'assetjament d'un home cap a la seva dona, fent-li creure que s'estava tornant boja. Més de seixanta anys després, l'expressió és vigent en anglès, però en català no s'ha consolidat prou per recollir-la als diccionaris.



TÍTOL ORIGINAL: Gaslight - ANY: 1944 - DURADA: 114 min. - DIRECTOR: George Cukor - GUIÓ: John van Druten, Walter Reisch, John L. Balderston - MÚSICA: Bronislau Kaper - FOTOGRAFIA: Joseph Ruttenberg - ACTORS: Ingrid Bergman, Charles Boyer, Joseph Cotten, Dame May Whitty, Barbara Everest, Angela Lansbury, Terry Moore - PRODUCTORA: Metro Goldwyn Mayer