dilluns, 27 d’abril del 2009

NOTÍCIA: El cinema català triomfa a Màlaga

El Festival de Cine Espanyol de Màlaga ha estat més català que mai. La vergüenza, de David Planell (film de producció catalana que s'estrena aquest divendres), ha obtingut el Biznaga d'Or a la millor pel·lícula; Mar Coll ha estat guardonada amb el premi a la millor direcció per Tres dies amb la família, pel·lícula que reuneix els millors actors del Festival: Eduard Fernández i Nausicaa Bonnín. El català Joan Saura va rebre el premi a la millor banda sonora original per Siete pasos y medio, i el film The frost, de Ferran Audí, va ser guardonat amb el premi al millor vestuari. Aquests reconeixements confirmen el protagonisme creixent del cinema de producció catalana fora de les nostres fronteres. La pròxima parada serà el festival de Cannes (que arrenca el 13 de maig), on l'últim film d'Isabel Coixet, Mapa dels sons de Tòquio, competirà per la Palma d'Or.

dimarts, 21 d’abril del 2009

El globus vermell (1956)

De vegades, el cinema reserva sorpreses com El globus vermell, una senzilla història de poc més de mitja hora sobre un nen solitari que persegueix un globus pels carrers de París. El globus sembla tenir vida pròpia i, fins i tot, ideologia. L'argument pot semblar simple, però el film va ser guardonat amb l'Òscar al millor guió original l'any 1956. Ara torna a estar d'actualitat perquè el director taiwanès Hou Hsiao-Hsien acaba d'estrenar un llargmetratge (El vol del globus vermell), protagonitzat per Juliette Binoche, que s'inspira en la història que va crear Albert Lamorisse als anys cinquanta. Una excusa perfecta per revisar Le ballon rouge.

dilluns, 20 d’abril del 2009

NOTÍCIA: El documental sobre l'Anna Frank catalana s'estrena avui

Avui dilluns 20 d’abril, a les 23.30h, s’estrena al Canal 33 el documental Amb ulls de nena, produït per Batabat. El treball es basa en el dietari escrit durant la guerra civil per Encarnació Martorell, considerada l'Anna Frank catalana perquè, com la coneguda nena jueva, també va deixar escrit un diari de la guerra amb dotze anys.


El format del dietari (editat per Ara Llibres) permet fer un recorregut cronològic des de l’aixecament franquista fins pocs dies abans de la caiguda de Barcelona. Des del seu punt de vista, anirem veient com havia estat la vida a la ciutat fins abans de l'ocupació, com va saber que havia esclatat la guerra, què en pensava de la violència, dels “bons” i dels “dolents”, dels coneguts que anaven al front, dels canvis en la seva vida, de les esperances i il·lusions que encara es tenien. Amb ulls de nena és un documental basat en una història real del nostre passat, explicada per testimonis directes; i és alhora una història universal sobre la infantesa, la guerra i l'esperança. 

dimecres, 15 d’abril del 2009

CONVERSA AMB... Roger Coma: "La tele és una plataforma brutal per explicar idees"

L'actor Roger Coma ha acabat fa pocs mesos el rodatge de Les veus del Pamano, una minisèrie dirigida per Lluís Maria Güell que s'emetrà a la tardor per TV3. En aquesta adaptació del llibre de Jaume Cabré, Coma interpreta l'Oriol, un jove mestre d'escola que es trasllada a un poble del Pallars durant la postguerra. Allà toparà amb l'alcalde falangista i s'enamorarà. En Roger Coma ens ha explicat breument com va anar el rodatge i ens ha revelat, entre altres coses, que al juny publicarà la seva primera novel·la: Si això és París.

Òscar Marín: Ja fa uns mesos que vas acabar de rodar Les veus del Pamano. Quins records et queden d’aquell rodatge?

Roger Coma: Lo Pallars és lo més gran del món. Em queda un bonic record en forma de corba de felicitat per la dieta hipercalòrica pirinenca. A part d’això, va ser un rodatge molt gratificant pels paisatges increïbles, per un equip molt ben avingut i per un personatge amb un ventall de situacions límit molt agraïdes per a l’actor.

Ò.M.: Què ha estat el més dolç i el més dur d'aquest treball?

R.C.: Dur, el fred que feia. Dolç, l’equip d’actors, el director i la melmelada pallaresa.

Ò.M.: Has fet televisió, cinema i teatre. En quin àmbit et trobes més còmode?

R.C.: Ara m’agrada molt la tele, perquè és el que més faig. Cine amb prou feines si n’hi ha. La tele arriba a tanta gent que és una plataforma brutal per explicar idees.

O.M.: De tots els teus treballs, amb quin et quedes?

R.C.: De tot el que he fet, em sembla que el que més m’agrada és la sèrie Porca Misèria. És una de les poques vegades que m’han donat un personatge que no és super bon nen ni super bon fill... Tenia molt mala hòstia i era un "carmelo".

Ò.M.: En la pell de quin personatge t’agradaria posar-te?

R.C.: Superman, Gepetto, Tom Sawyer, Marylin Monroe, Basquiat, el nen Jesús, la Verge Maria... el que sigui!

Ò.M.: Un director o directora que admires?

R.C.: M’agrada Lars von Trier, m’agrada com juga amb els límits de la bogeria. També en Cesc Gay, m’agrada com explica les històries. Kieslowski, la poesia de les coses quotidianes...

Ò.M.: I un actor o actriu?

R.C.: Scarlett Johanson, pit i cuixa. Com pot estar tan...? En Pepe Rubianes, com sabia guanyar-se tots els espectadors d’una platea, com ho feia? La Carmen Maura, em sembla boníssima.

Ò.M.: Veus les pel·lícules al cinema o a casa, en DVD?

R.C.: Al cinema. La pantalla no irradia els rajos aquests catòdics que atonten la neurona.

Ò.M.: Tens un film preferit?

R.C.: M’agrada Hiroshima, mon amour, però és molt avorrida. Dogville, m’encanta. Ho sento, no tinc film preferit.

Ò.M.: Recomana’ns un film català.

R.C.: Ficció, del Cesc Gay.

Ò.M.: Al nostre bloc ens agrada citar frases de les obres que recomanem. Recordes alguna frase de Les veus del Pamano?

R.C.: Em sap greu, quan acabo de gravar destrueixo tot el material cerebral, per deixar espai o per deixadesa.

Ò.M.: El teu projecte més immediat?

R.C.: L’editorial Columna publica la meva primera novel·la, Si això és París, que sortirà al mes de juny. Parla d'un pintor que prepara una exposició a París. Un personatge es creua a la seva vida i li desperta una passió incendiària. La ciutat juga un paper important, com a marc inspirador: el viatge, lluny de casa, la llibertat, tornar-se a reinventar, una mena de carpe diem que feia temps que el personatge necessitava. A veure si funciona.

Ò.M.: Espero que sí. Que tinguis molta sort!

dimarts, 14 d’abril del 2009

NOTÍCIA: L'actor Roger Coma publicarà la seva primera novel·la al juny

L'actor català Roger Coma es passa a la literatura. Segons ha explicat al nostre bloc 'Retalls de Cinema', al juny publicarà Si això és París (Columna), una novel·la que té com a protagonista un pintor que prepara una exposició a la capital francesa. Durant la seva estada a París, el pintor es creuarà, entre d'altres, amb un estrany personatge que, en paraules de l'autor, "li despertarà una passió incendiària". La ciutat juga un paper important a l'obra com a marc inspirador. París conté, per al protagonista, la llibertat que concedeix el fet de trobar-se lluny de casa i poder-se reinventar. A París, el personatge viurà, segons Coma, "una mena de carpe diem que feia temps que necessitava". Caldrà esperar encara unes setmanes, però des d'aquí desitgem molta sort al Roger en la seva primera aventura literària.

dilluns, 13 d’abril del 2009

La vida secreta de les paraules (2005)

Hi ha paraules que no es diuen, però es perceben. Paraules que fan mal si no es pronuncien i altres que cremen quan es diuen. De vegades, els silencis són preferibles. Perquè quan posem la vida amb paraules, ens veiem obligats a enfrontar-nos-hi. D'aquest delicat film d'Isabel Coixet em quedo, entre altres paraules, amb una reflexió sobre la guerra: "Abans de l'holocaust, Adolf Hitler va reunir els seus fidels col·laboradors i, per convencer-los que se'n podia sortir per tirar endavant el seu pla, els va demanar: 'Qui recorda l'extermini dels armenis?' Això els va dir. Al cap de trenta anys ningú no recordava el milió d'armenis exterminats de la manera més cruel possible. Al cap de deu anys, qui se'n recorda del que va passar als Balcans?"



TÍTOL ORIGINAL: La vida secreta de las palabras - ANY: 2005 - DURADA: 120 min. - DIRECTORA: Isabel Coixet - GUIÓ: Isabel Coixet - FOTOGRAFIA: Jean-Claude Larrieu - ACTORS: Sarah Polley, Tim Robbins, Javier Cámara, Leonor Watling, Sverre Anker Ousdal, Steven MacKintosh, Eddie Marsan, Christine Inge, Daniel Mays... - PRODUCTORA: El Deseo S.A./Mediapro

divendres, 3 d’abril del 2009

Barry Lyndon (1975)

La versatilitat d'Stanley Kubrick té en Barry Lyndon un gran exponent. Aquest magnífic drama d’època -molt allunyat de la violència absurda de La taronja mecànica i de les magnificències futuristes de 2001: una odissea de l’espai- ens regala una posada en escena impecable, una narració vigorosa i algunes seqüències punyents pel seu dramatisme o per la seva sinceritat. La guerra és un dels temes del film, basat en la novel·la homònima de William Thackeray. S'hi fa una curiosa reflexió sobre l’absència dels militars en temps de guerra i la solitud de les esposes que els esperen: “Una dona que entrega el seu cor a un home amb uniforme ha d’estar disposada a canviar d’amants molt ràpid, o la seva vida seria molt trista. El cor de Lischen era com molts pobles contigus: havia estat conquerit diverses vegades abans que en Barry l’ocupés.” L'ambició és un altre dels temes del film, però com es diu a l'epíleg de la pel·lícula, malgrat totes les ambicions, lluites i drames viscuts, "bons o mesquins, formosos o lletjos, rics o pobres, ara tots són iguals”.


TÍTOL ORIGINAL: Barry Lyndon - ANY: 1975 - DURADA: 183 min. - DIRECTOR: Stanley Kubrick - GUIÓ: Stanley Kubrick (basat en la novel·la de William Thackeray) - MÚSICA: Leonard Rosenman - FOTOGRAFIA: John Alcott - ACTORS: Ryan O'Neal, Marisa Berenson, Patrick Magee, Hardy Kruger, Steven Berkoff, Gay Hamilton... - PRODUCTORA: Warner Bros / Hawk Films



dimecres, 1 d’abril del 2009

El desconegut (1946)

El cinema negre americà va fer seves algunes de les teories de Sigmund Freud, més com una moda que com un mètode científic real. Paraules com “subconscient” són presents en films com El desconegut, el primer gran thriller d’Orson Welles, en el qual el sentiment de culpa que turmenta l’assassí aflora en diverses seqüències. És present en el vers: “Comet un crim i el món se’t convertirà en vidre” i en l’afirmació del mateix Charles Rankin (Orson Welles): “Quan has comès un assassinat en pots cometre d’altres fins a convertir-los en una cadena que t’estrangula.” El mateix conflicte intern es presenta al final de Perversitat (Scarlet Street), un film imprescindible de Fritz Lang. D'El Desconegut ens quedem amb la trepidant i inoblidable seqüència final al campanar.



TÍTOL ORIGINAL: The Stranger - ANY: 1946 - DURADA: 95 min. - DIRECTOR: Orson Welles - GUIÓ: Anthony Veiller (basat en la novel·la de Victor Trivas) - MÚSICA: Bronislau Kaper - FOTOGRAFIA: Russell Metty - ACTORS: Orson Welles, Loretta Young, Edward G. Robinson, Philip Merivale, Richard Long... - PRODUCTORA: International Pictures / RKO Pictures