dimarts, 24 de març del 2009

CONVERSA AMB... Dafnis Balduz: "L'ofec que havia de transmetre a 'Forasters' va ser dur"

L'actor vilanoví Dafnis Balduz, conegut pel seu paper de Xavi a la sèrie Ventdelplà, intervé en l'últim film de Ventura Pons, Forasters, una pel·lícula que ens mostra que els autèntics forasters no són els veïns vinguts d’altres cultures, sinó nosaltres mateixos. Hem parlat amb ell d'aquests i d'altres temes.

Òscar Marín: Què ha estat el més dolç i el més dur del rodatge de Forasters?

Dafnis Balduz: Entrar en la repressió que el personatge pateix per l’època no va ser fàcil. L’ofec que havia de transmetre va ser dur, però un plaer a la vegada. Dolç va ser tot el procés. El treball amb l’Anna Lizaran, amb el Ventura... Em van cuidar tant! Una gran experiència que no oblidaré.

Ò.M.: Ha estat el teu paper més difícil?

D.B.: Ha estat el personatge més complex que he fet en cinema, juntament amb en Joan de L’illa de l’holandès, de Sigfrid Monleón. Però estic més satisfet amb el de Forasters per una qüestió d’edat. Ara sóc més conscient de tot i puc veure amb una mica més de claredat la profunditat de les coses. Quan vam fer L’illa... jo tenia 16 anys i el punt de vista de tot plegat era molt diferent. Tot i així, aquella pel·lícula la vaig gaudir intensament, vaig aprendre molt. Me l’estimo molt, L’illa de l’holandès.

Ò.M.: A Ventdelplà li deus part de la teva fama actual. Què té de bo la tele que no et dóna el cinema?

D.B.: És una manera de treballar diferent. El ritme és molt més frenètic. A mi el que m’agrada de veritat és poder treballar al cinema, al teatre i a la televisió de manera alternada. És molt enriquidor com actor passar d’un mitjà a l’altre amb certa regularitat. No et permet apalancar-te gens.

Ò.M.: Et queden molts anys de carrera. Quin personatge t’agradaria que et proposessin?

D.B.: Hi ha molt personatges interessants ja fets i més encara que estan per escriure. No en tinc cap que desitgi especialment. Ara mateix podria dir-te més aviat amb qui m’agradaria treballar per endinsar-me en un personatge, que no pas el personatge en sí.

Ò.M.: Doncs amb quin director t’agradaria treballar?

D.B.: Clar... Són molts... Des d’Àlex de la Iglesia, Almodóvar, Eastwood, Gus Van Sant, Stephen Frears, Francis Ford Coppola... fins a Cesc Gay, Alberto Bernard... No acabaria. Hi ha bastants directors que admiro profundament.

Ò.M.: I un actor o una actriu que admires?

D.B.: Sean Peen és magnífic. Honest, intel·ligent, autèntic. Un dels actors més interessants del moment. Anna Lizaran és la millor actriu que mai he tingut davant. Però me n’agraden molts: Francesc Orella, Meryl Streep, Susan Sarandon, Carmen Maura, Rosa Renom, Manel Barceló, Emma Vilarasau (no us la perdeu a L’infanticida)... Ja veus.

Ò.M.: Recomana'm un film.

D.B.: Només un??? Un tramvia anomenat Desig, d’Elia Kazan.

Ò.M.: I una pel·lícula catalana?

D.B.: Actrius, de Ventura Pons.

Ò.M.: Al nostre bloc ens agrada citar frases dels films que recomanem. Recordes alguna frase de cinema?

D.B.: “Lo siento. No puedo evitarlo.” John Malkovich li deia una frase, més o menys com aquesta, a la Michelle Pfeiffer a Les amistats perilloses, de Stephen Frears.

Ò.M.: El teu projecte més immediat és...

D.B.: Començo a gravar una nova temporada de Ventdelplà. M’encantaria dir-te que m’espera una pel·lícula aviat, però de moment no és així.


Ò.M.: Paciència, tot arribarà...

dilluns, 23 de març del 2009

Los abrazos rotos (2009)

Les casualitats existeixen, però només donen fruits en les mans adequades. Aquesta pel·lícula va néixer d’una casualitat. En un viatge a Lanzarote, Pedro Almodóvar va fer una fotografia de la platja de El Golfo. Només després de revelar-la va veure que hi havia una parella que s’abraçava al peu de la imatge. Va buscar la parella per l’illa, però no la va saber trobar. Aleshores, va inventar una història per ells. I aquesta història és Los abrazos rotos.
La casualitat és només la guspira que encén la creativitat. El que no és casualitat és la magnífica capacitat de barrejar drama, comèdia i thriller del director; el seu control sobre el muntatge d’un film que es mou entre el present i el passat; la seva facilitat per crear plans i seqüències que passaran a la història del cinema. El treball d’uns actors especialment inspirats fa la resta.

TÍTOL ORIGINAL: Los abrazos rotos - ANY: 2009 - DURADA: 125 min. - DIRECTOR: Pedro Almodóvar - GUIÓ: Pedro Almodóvar - MÚSICA: Alberto Iglesias - FOTOGRAFIA: Rodrigo Prieto - ACTORS: Penélope Cruz, Lluís Homar, Blanca Portillo, José Luis Gómez, Rubén Ochandiano, Tamar Novas, Ángela Molina, Chus Lampreave, Kiti Manver, Lola Dueñas, Mariola Fuentes, Carmen Machi, Kira Miró, Rossy de Palma, Alejo Sauras... - PRODUCTORA: El Deseo S.A. - WEB OFICIAL: http://www.losabrazosrotos.com

divendres, 20 de març del 2009

Gran Torino (2008)

Diuen que Walt Kowalski (Clint Eastwood) és un tipus dur, fred, indesitjable, però no trobeu irritant que una néta acudeixi al funeral de la seva àvia ensenyant el melic? No és contradictori que un capellà de vint-i-set anys tutegi i intenti redimir dels seus pecats a un veterà de guerra de setanta? No és denunciable que els nous veïns es barallin de nit al teu jardí? Jo comprenc Mr. Kowalski quan s’enrabia per la manca de respecte que destil·len les relacions humanes al segle XXI i l'entenc quan es pregunta: “Però què els passa a les criatures avui en dia?”. M’agrada quan amenaça: “Mai no us heu creuat amb algú a qui no hauríeu d’haver putejat? Aquest sóc jo.” Mà dura, Clint.



TÍTOL ORIGINAL: Gran Torino - ANY: 2008 - DURADA: 116 min. - DIRECTOR: Clint Eastwood - GUIÓ: Nick Schenk - MÚSICA: Kyle Eastwood, Michael Stevens - FOTOGRAFIA: Tom Stern - ACTORS: Clint Eastwood, Christopher Carley, Bee Vang, Ahney Her, John Carroll Lynch, Cory Hardrict, Brian Haley, Geraldine Hughes, Dreama Walker, Brian Howe, Doua Moua, Sarah Neubauer, Chee Thao - PRODUCTORA Warner Bros. Pictures / Malpaso Productions / Double Nickel Entertainment

dimarts, 17 de març del 2009

CONVERSA AMB... Carol López: “Jo vaig fer la meva obra, en Cesc Gay ha de fer la seva peli”

En Cesc Gay ja ultima els detalls del seu esperat cinquè film, V.O.S. (vegeu vídeo), que se centra en la relació de dues parelles i en com s’enfronten a un moment crucial de les seves vides. Mentre esperem la pel·lícula, he conversat amb la Carol López, directora teatral i autora de l’obra en la qual es basa el film.

Òscar Marín: En Cesc Gay afirma haver estat fidel al text teatral. Et feia respecte deixar la teva obra a les seves mans?

Carol López: Tens dues opcions quan s'adapta una obra teva al cinema: o implicar-te o deixar-la en mans d'un altre. Jo vaig triar la segona opció perquè es tractava del Cesc Gay, un director que m'agrada molt. Així que la peli és del Cesc Gay. Sempre fa respecte veure el que un altre farà amb el que tu un dia vas fer, però s'ha d'entendre que són dos llenguatges molt diferents i hi ha d'haver canvis substancials.

Ò.M.: Entenc que t’ha deixat fer una ullada al guió.

C.L.: Vaig poder llegir el guió, però no he interferit gens en el procés de gestació del film. Jo vaig fer la meva obra, ell ha de fer la seva peli.

Ò.M.: V.O.S. va ser un èxit de crítica i públic. ¿Què n’esperes de la versió cinematogràfica?

C.L.: Seria genial que tingués la mateixa resposta. O més.

Ò.M.: Segur que t’han fet propostes per escriure el teu propi guió cinematogràfic... Quan faràs el salt al setè art?

C.L.: Sempre dic que a partir dels 40... i els faig aquest estiu. Ho provaré segur, però estic molt còmode al teatre.

Ò.M.: A part d’en Cesc Gay, quin director voldries que treballés amb els teus textos?

C.L.: La Itziar Bollaín i el Fernando León de Aranoa, encara que com en el cas del Cesc, tots ells són autors.

Ò.M.: Les dues parelles protagonistes de V.O.S. són molt cinèfiles i parlen de diverses pel·lícules. Recomana’ns un film recent.

C.L.: Gran Torino, del Clint Eatswood. Meravellosa.

Ò.M.: Al nostre bloc ens agrada ressaltar frases dels films que recomanem. Podries citar-nos alguna frase de V.O.S.?

C.L.:A ti, Tarantino te ha hecho mucho daño...

Ò.M.: El teu pròxim projecte és...

C.L.: Disfrutar a tope de la primavera que sembla que està arribant. Has vist quin dia fa avui?

Ò.M.: Sí, un dia brillant. Anem a disfrutar-lo!

diumenge, 15 de març del 2009

Una altra dona (1988)

Des del cim dels cinquanta, la professora Marion Post (Gena Rowlands) fa balanç dels anys, retroba antics alumnes i antics amors, i es pregunta si la seva vida podria haver estat una altra. Totes les mirades al passat tenen conseqüències, i darrere dels èxits professionals, dels reconeixements, dels amics, dels amors, Post hi troba un buit existencial. Darrere dels autoenganys s'hi amaguen desenganys. La felicitat és transitòria i només en queden breus records. I, a la fi, "un record és una cosa que es té o una cosa que s'ha perdut?".



TÍTOL ORIGINAL: Another Woman (vegeu tràiler) - ANY: 1988 - DURADA: 81 min. - DIRECTOR: Woody Allen - GUIÓ: Woody Allen - FOTOGRAFIA: Sven Nykvist - ACTORS: Gena Rowlands, Gene Hackman, Mia Farrow, Ian Holm, Blythe Danner, Martha Plimpton, Josh Hamilton - PRODUCTORA: Orion Pictures.

dimarts, 10 de març del 2009

Laura (1944)

Laura ha suportat bé el pas dels anys i és encara avui un interessant drama policíac que gira a l'entorn de la mirada captivadora de la seva protagonista (interpretada per Gene Tierney). L'amor i la gelosia són al rerefons d'una trama que ens deixa una reflexió sobre els transtorns que provoca en un home el desig no correspost: "Quan un home posseeix tot el que ambiciona al món, excepte allò que més desitja, es perd el respecte a si mateix. Es converteix en un amargat. Desitja fer mal, igual que li han fet mal a ell." Otto Preminger crea un film de ritme àgil i aconsegueix que ens enamorem, com el detectiu McPherson, d'un cadàver que no hem vist. Tot un repte.



TÍTOL ORIGINAL: Laura - ANY: 1944 - DURADA: 88 min. - DIRECTOR: Otto Preminger - GUIÓ: Jay Dratler, Samuel Hoffenstein, Betty Reinhardt (basat en la novel·la de Vera Caspary) - MÚSICA: David Raksin - FOTOGRAFIA: Joseph LaShelle - ACTORS: Gene Tierney, Dana Andrews, Clifton Webb, Judith Anderson, Vincent Price, Dorothy Adams - PRODUCTORA: 20th Century Fox


dilluns, 9 de març del 2009

NOTÍCIA: Sergi López estrena 7 films al 2009

L'actor català Sergi López ha començat l'any amb dues pel·lícules en cartellera a França i cinc més pendents d'estrena. La primera a arribar als cinemes ha estat el drama Parc, d'Arnaud des Pallières (vegeu tràiler), una crítica de la burgesia basada en la novel·la Bullet Parck, de John Cheever, i en la qual treballen Geraldine Chaplin i Jean-Marc Barr. Poc més tard, l'11 de febrer, es va estrenar Ricky, de François Ozon (vegeu tràiler), una comèdia desconcertant on López fa de pare d'un nadó capaç de volar. A més de les dues anteriors, l'actor té pendents d'estrena cinc films europeus que ha rodat al llarg de l'any 2008, entre els quals hi ha els llargmetratges de producció catalana Petit indi, de Marc Recha, i Map of the Sounds of Tokyo, d'Isabel Coixet. Les tres restants són Partir, de Catherine Corsini -on comparteix protagonisme amb Kristin Scott Thomas-, Les Derniers jours du monde, dels germans Arnaud i Jean-Marie Larrieu, i el film belga La régate, de Bernard Bellefroid. Enmig de la voràgine cinematogràfica, l'actor vilanoví espera tenir temps per traduir al castellà el seu monòleg teatral Non solum i poder-lo representar per Espanya, l'Argentina i Xile.

divendres, 6 de març del 2009

Il y a longtemps que je t'aime (2008)

Una de les frases més colpidores del primer film de Phillippe Claudel és, precisament, la que no pronuncia cap personatge. La confessió que l’espectador espera en tot moment (“Fa molt de temps que t’estimo”) no es fa present amb paraules. Resta implícita en les mirades, en les aproximacions, en les preguntes, en els gestos. Claudel sap bé de què parla: ha passat onze anys fent de professor en un centre penitenciari i coneix com el pas per la presó marca el present i el futur de les persones, com altera els seus vincles familiars i com pot arribar a destruir tots els seus somnis. Quinze anys de separació poden fer que dues germanes esdevinguin dues desconegudes, però l'amor pot superar totes les barreres.



TÍTOL ORIGINAL: Il y a longtemps que je t'aime - ANY: 2008 - DURADA: 115 min. - DIRECTOR: Philippe Claudel - GUIÓ: Philippe Claudel - MÚSICA: Jean-Louis Aubert - FOTOGRAFIA: Jérôme Alméras - ACTORS: Kristin Scott Thomas, Elsa Zylberstein, Serge Hazanavicius, Laurent Grevill, Frédéric Pierrot, Lise Ségur, Jean-Claude Arnaud, Claire Johnston, Catherine Hosmalin, Olivier Cruveiller, Souad Mouchrik, Mouss Zouheyri - PRODUCTORA UGC Images / France 3 Cinéma

dimarts, 3 de març del 2009

Revolutionary Road (2008)

Un matrimoni a la vora del precipici s'interroga sobre la mentida damunt la qual han edificat les seves vides, sobre els somnis que no han pogut acomplir i sobre el valor o la cobardia necessaris per oblidar-los i conformar-se amb la normalitat. Entre retrets, l'April (Kate Winslet) emet una valuosa reflexió sobre la veritat: "Saps què té de bo la veritat? Que tots la sabem reconèixer per molt que haguem viscut sense ella. Ningú no oblida què és la veritat, Frank. Simplement ens tornem més destres mentint." Tot posat damunt d'un escenari fred, com una autòpsia.



TÍTOL ORIGINAL: Revolutionary Road - ANY: 2008 - DURADA: 119 min. - DIRECTOR: Sam Mendes - GUIÓ: Justin Haythe (basat en la novel·la de Richard Yates) - MÚSICA: Thomas Newman - FOTOGRAFIA: Roger Deakins - ACTORS: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Kathy Bates, Michael Shannon, Kathryn Hahn, David Harbour, Dylan Baker, Richard Easton, Zoe Kazan, Jay O. Sanders, Max Casella - PRODUCTORA: Coproducció EUA-GB. DreamWorks / Paramount Vantage / BBC Films

dilluns, 2 de març del 2009

NOTÍCIA: Eastwood roda 'The human factor'

Al mateix temps que estrena Gran Torino al nostre país, Clint Eastwood comença a rodar un nou film a Ciutat del Cap. The human factor, on Morgan Freeman interpretarà Nelson Mandela, es basa en el llibre de John Carlin, periodista britànic resident a Sitges que va conèixer Freeman l'any 2006. Carlin va suggerir a l'actor la idea d'interpretar Mandela a partir del llibre que estava escrivint, un retrat de l'ex-president sud-africà en el context del mundial de rugby de 1995, que va servir per segellar la pau entre negres i blancs en aquell país. Freeman va rebre amb il·lusió la proposta i Hollywood va comprar els drets de l'obra de John Carlin abans que fos editada. El llargmetratge no s'estrenarà fins al gener del 2010, però mentrestant podem llegir El factor humà, que acaba d'editar La Campana.