Un matrimoni a la vora del precipici s'interroga sobre la mentida damunt la qual han edificat les seves vides, sobre els somnis que no han pogut acomplir i sobre el valor o la cobardia necessaris per oblidar-los i conformar-se amb la normalitat. Entre retrets, l'April (Kate Winslet) emet una valuosa reflexió sobre la veritat: "Saps què té de bo la veritat? Que tots la sabem reconèixer per molt que haguem viscut sense ella. Ningú no oblida què és la veritat, Frank. Simplement ens tornem més destres mentint." Tot posat damunt d'un escenari fred, com una autòpsia.
TÍTOL ORIGINAL: Revolutionary Road - ANY: 2008 - DURADA: 119 min. - DIRECTOR: Sam Mendes - GUIÓ: Justin Haythe (basat en la novel·la de Richard Yates) - MÚSICA: Thomas Newman - FOTOGRAFIA: Roger Deakins - ACTORS: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Kathy Bates, Michael Shannon, Kathryn Hahn, David Harbour, Dylan Baker, Richard Easton, Zoe Kazan, Jay O. Sanders, Max Casella - PRODUCTORA: Coproducció EUA-GB. DreamWorks / Paramount Vantage / BBC Films
buf!!! tenies raó !! quina frase més impactant!! de fet crec que hauria de veure un altre cop la pel.lícula perquè em va agradar molt però a la vegada em va deixa feta pols!!!
sorry!! m'havia despistat !! ja t'he enllaçat!!! ens llegim!! un petó
A mi també em va deixar feta pols perquè em vaig reconèixer en la pel·lícula. De fet, a la sortida del cinema, la peli va continuar. Va ser com si la meva parella i jo ens haguéssim posat en la pell dels dos protagonistes per continuar escarbant en els nostres interiors. I és que Revolutionary Road remou moltes coses, sobre tot en parelles de llarg recorregut. Sort que nosaltres no érem a la vora del precipici 8-)
va néixer l’1 de gener del 2009 com un recull de cites i reflexions extretes de pel·lícules, amb ressenyes, notícies i entrevistes. L’autor és el periodista Òscar Marín.
SOMBRAS TENEBROSAS
-
Dark Shadows Director: Tim Burton Intèrprets: Johnny Depp, Eva Green,
Michelle Pfeiffer, Helena Bonham-Carter, Jackie Earle Haley, Bella
Heathcote, Chloe G...
Neix "El balcón de la espera"
-
*El balcón de la espera* és (som) un col·lectiu d'artistes independents que
ens hem unit per la creació de projectes artístics que vagin més enllà de
le...
Estrenes: del 9 al 29 de maig de 2012
-
Acabat el Festival de Canes, ara n'estic completant les fitxes de les
pel·lícules i arxivant-ne la documentació i fotografies. És el tancament
anual del ce...
Espectre o visió
-
Espectre o visió? El ‘retrat’ esbossat per un ànonim artista ens presenta
dues ‘killas de barrio’ –aquesta ve a ser l’expressió. Ens sorprenen, les
dues mo...
Tràiler de "Skyfall", el nou Bond!
-
Ha arribat el dia. Ja podem veure el suggeridor tràiler de la 23a entrega
de la saga James Bond, "Skyfall", i a jutjar per les primeres imatges... la
cosa ...
Sexe i salmó
-
Feia temps que no sortia del teatre dient que una obra és dolenta. *L'habitació
blava *és un ritual de sexe sense pausa i sense rerafons, una consecució
d...
LES DONES DE BILLY WILDER
-
Avui a Zinefilas li dedico la entrada a les dones de Billy Wilder. Aquells
personatges que més m'han impactat interpretades per dones, actrius,
monstre...
TIR DE GRÀCIA
-
Letònia és un país banyat pel mar Bàltic que actualment té poc més de 2
milions d'habitants. En la seva història ha tingut dominacions de diferent
països ...
‘Chatarra’ (1991)
-
Per acabar la temporada, ‘Barcelona…i acció’ els ofereix l’oportunitat de
recuperar una pel·lícula de qualitat i poc vista: ‘Chatarra’, dirigida per
Félix ...
Bon nadal!
-
Bon nadal a tots!
Com fa un temps escric per dir algo que suposo que molts ja us imaginàveu:
tot i que no m'agradi, haig aturar "oficialment" l'activitat d...
buf!!!
ResponEliminatenies raó !!
quina frase més impactant!! de fet crec que hauria de veure un altre cop la pel.lícula perquè em va agradar molt però a la vegada em va deixa feta pols!!!
sorry!! m'havia despistat !! ja t'he enllaçat!!!
ens llegim!!
un petó
A mi també em va deixar feta pols perquè em vaig reconèixer en la pel·lícula. De fet, a la sortida del cinema, la peli va continuar. Va ser com si la meva parella i jo ens haguéssim posat en la pell dels dos protagonistes per continuar escarbant en els nostres interiors. I és que Revolutionary Road remou moltes coses, sobre tot en parelles de llarg recorregut. Sort que nosaltres no érem a la vora del precipici 8-)
ResponEliminaL'art que remou coses és el millor art. Gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina