dimecres, 15 d’abril del 2009

CONVERSA AMB... Roger Coma: "La tele és una plataforma brutal per explicar idees"

L'actor Roger Coma ha acabat fa pocs mesos el rodatge de Les veus del Pamano, una minisèrie dirigida per Lluís Maria Güell que s'emetrà a la tardor per TV3. En aquesta adaptació del llibre de Jaume Cabré, Coma interpreta l'Oriol, un jove mestre d'escola que es trasllada a un poble del Pallars durant la postguerra. Allà toparà amb l'alcalde falangista i s'enamorarà. En Roger Coma ens ha explicat breument com va anar el rodatge i ens ha revelat, entre altres coses, que al juny publicarà la seva primera novel·la: Si això és París.

Òscar Marín: Ja fa uns mesos que vas acabar de rodar Les veus del Pamano. Quins records et queden d’aquell rodatge?

Roger Coma: Lo Pallars és lo més gran del món. Em queda un bonic record en forma de corba de felicitat per la dieta hipercalòrica pirinenca. A part d’això, va ser un rodatge molt gratificant pels paisatges increïbles, per un equip molt ben avingut i per un personatge amb un ventall de situacions límit molt agraïdes per a l’actor.

Ò.M.: Què ha estat el més dolç i el més dur d'aquest treball?

R.C.: Dur, el fred que feia. Dolç, l’equip d’actors, el director i la melmelada pallaresa.

Ò.M.: Has fet televisió, cinema i teatre. En quin àmbit et trobes més còmode?

R.C.: Ara m’agrada molt la tele, perquè és el que més faig. Cine amb prou feines si n’hi ha. La tele arriba a tanta gent que és una plataforma brutal per explicar idees.

O.M.: De tots els teus treballs, amb quin et quedes?

R.C.: De tot el que he fet, em sembla que el que més m’agrada és la sèrie Porca Misèria. És una de les poques vegades que m’han donat un personatge que no és super bon nen ni super bon fill... Tenia molt mala hòstia i era un "carmelo".

Ò.M.: En la pell de quin personatge t’agradaria posar-te?

R.C.: Superman, Gepetto, Tom Sawyer, Marylin Monroe, Basquiat, el nen Jesús, la Verge Maria... el que sigui!

Ò.M.: Un director o directora que admires?

R.C.: M’agrada Lars von Trier, m’agrada com juga amb els límits de la bogeria. També en Cesc Gay, m’agrada com explica les històries. Kieslowski, la poesia de les coses quotidianes...

Ò.M.: I un actor o actriu?

R.C.: Scarlett Johanson, pit i cuixa. Com pot estar tan...? En Pepe Rubianes, com sabia guanyar-se tots els espectadors d’una platea, com ho feia? La Carmen Maura, em sembla boníssima.

Ò.M.: Veus les pel·lícules al cinema o a casa, en DVD?

R.C.: Al cinema. La pantalla no irradia els rajos aquests catòdics que atonten la neurona.

Ò.M.: Tens un film preferit?

R.C.: M’agrada Hiroshima, mon amour, però és molt avorrida. Dogville, m’encanta. Ho sento, no tinc film preferit.

Ò.M.: Recomana’ns un film català.

R.C.: Ficció, del Cesc Gay.

Ò.M.: Al nostre bloc ens agrada citar frases de les obres que recomanem. Recordes alguna frase de Les veus del Pamano?

R.C.: Em sap greu, quan acabo de gravar destrueixo tot el material cerebral, per deixar espai o per deixadesa.

Ò.M.: El teu projecte més immediat?

R.C.: L’editorial Columna publica la meva primera novel·la, Si això és París, que sortirà al mes de juny. Parla d'un pintor que prepara una exposició a París. Un personatge es creua a la seva vida i li desperta una passió incendiària. La ciutat juga un paper important, com a marc inspirador: el viatge, lluny de casa, la llibertat, tornar-se a reinventar, una mena de carpe diem que feia temps que el personatge necessitava. A veure si funciona.

Ò.M.: Espero que sí. Que tinguis molta sort!

5 comentaris:

  1. Interessant entrevista! Tot i que el Roger no ha estat capaç de recordar cap frase de la pel·lícula que acaba de rodar, ens n'ha deixat una ben curiosa com excusa: "Quan acabo de gravar destrueixo tot el material cerebral, per deixar espai o per deixadesa". Entenc que no se'n recordi de tot el guió, però de cap, cap frase???

    ResponElimina
  2. Genial!!! tots dos sou boníssims. El pit i la cuixa de la Johanson es queden curts. Tot i que el comentari en qüestió és molt encertat.

    Sort a tots dos! 4, 6, 8... sort a tothom que com vosaltres se la busca i treballa. I petons amunt cap al Pallars!!!

    ResponElimina
  3. Deu ser que "Les Veus del Pamano" és millor oblidar-les perquè com diu la novel·la "només les senten els que van a morir". Però vulgui recordar algunes frases o paràgrafs pot fer-ho amb les Rutes literàries de La Vall d'Àssua i el Batlliu passant pels indrets que han inspirat la novel·la.

    ResponElimina
  4. Gràcies pel consell, Yolanda. El rodatge de 'Les veus del Pamano' és una bona excusa per redescobrir el Pallars Sobirà, una terra preciosa i encara força desconeguda.

    ResponElimina
  5. Bones!!!

    Acabo de descobrir el teu bloc, m'encantava el Roger Coma a "Porca misèria", el seu era el personatge més complex i difícil d'interpretar, i tot i ser un "cabrón" (amb perdó!) es feia estimar!

    T'invito a passar-te pel meu bloc, Marchelo's Wei!

    Salutacions

    ResponElimina