dilluns, 13 de juliol de 2009

CONVERSA AMB... Qazi Abdur Rahim, director del Festival ImagineIndia

Avui comença la segona edició a Barcelona del Festival ImagineIndia, que a Madrid fa vuit anys que se celebra. Del 13 al 24 de juliol, a la Casa Àsia, hi podreu veure gratuïtament deu films que mostren la cara oculta de l'Índia, la que Bollywood sovint s'oblida de retratar. Hem parlat amb el director de la mostra, el cineasta indi Qazi Abdur Rahim, que ens ha explicat amablement alguns detalls i curiositats del cinema indi actual.

Òscar Marín: La imatge que molts països tenen del cinema indi és la que ofereixen les pel·lícules de Bollywood. Però l’Índia és molt més que Bollywood...

Qazi Abdur Rahim: Com a país extens que és, l’Índia és més que l’Índia. Si Bollywood és tan conegut és perquè van ser els primers que van fer pel·lícules socials. Però després, Bollywood va tenir els seus alts i baixos. Si de més de 900 pel·lícules, unes 600 són fetes a Bollywood, la resta no ho és, i també hem de tenir-les en compte. Però sí, el rumb el va marcar Bollywood.

Ò.M.: Els films que es poden veure aquests dies al festival ImagineIndia mostren aspectes poc coneguts del país, com ara la boxa femenina, les discriminacions religioses o el món de les drogues i l’alcohol. Aquestes pel·lícules tenen repercussió a l’Índia?

Q.A.R.: A l’Índia, aquestes pel·lícules comencen a tenir repercussió des del moment en que es van crear les multisales. Avui en dia, poden veure's cinc films de Bollywood per cada quatre de cinema alternatiu en un mateix complex de sales, i la classe mitjana índia està recolçant en massa aquest tipus de cinema.

Ò.M.: Per què no tenen repercussió a Europa o als EUA?

Q.A.R.: Quan siguem capaços de convèncer els francesos que inverteixin en cinema indi, aquest tindrà repercussió a Europa. Als EUA és difícil col·locar-hi qualsevol pel·lícula, però sí que hi ha ciutats o estats concrets, com Los Angeles o Florida, on es pot veure cinema indi fàcilment.

Ò.M.: Quin tipus de cinema veuen els indis actualment? És cert que es consumeix poc cinema occidental?

Q.A.R.: De prop de 1.100 milions d’habitants que té l’Índia, 900 milions veuen cinema de Bollywood, 200 milions veuen cinema alternatiu i ja no queda més població per veure cinema occidental. A vegades sí que entra algun film d’acció occidental o alguna gran producció tipus Titanic, però és en comptades ocasions.

Ò.M.: Ens podria recomanar algun film indi recent que el públic occidental hagi de veure?

Q.A.R.: N’hi ha uns quants. Hi ha la pel·lícula Hazaaron Khwaishein Aisa (Milers dels nostres desitjos) del director Sudhir Mishra, guanyadora de l’ImagineIndia fa tres anys; o també Dor, de Nagesh Kukunoor, guanyadora de l’ImagineIndia fa dos anys. I bé, aquest any hi ha veritables joies com Frozen, Dev.D o Welcome to Sajjanpur.



Imatge promocional del drama 'Frozen', de Shivajee Chandrabushan

Ò.M.: I quin film indi de tots els temps ens recomana?

Q.A.R.: La Trilogia d’Apu, de Satyajit Ray: que la gent comenci per aquí. Al web d’ImagineIndia es poden veure notícies sobre el rodatge d’aquestes pel·lícules, que són molt interessants.

Ò.M.: Què n’opina de pel·lícules com Slumdog Millionaire? Ajuden a acostar l’Índia al públic europeu i americà?

Q.A.R.: Ajudar, entre cometes, “ajuden”. Un producte tan mediàtic és clar que ajuda. Però és difícil que un anglès amb un muntatge esquizofrènic pugui rendabilitzar tot el que ofereix el país del ioga. Potser s’hauria de donar més mérit a la co-directora del film, Loveleen Tandan, que fou qui va ajudar Danny Boyle a veure l'Índia que va veure.

Ò.M.: El cinema occidental ha deixat moltes frases conegudes. Recorda alguna frase del cinema indi que s’hagi fet famosa o que l’hagi marcat personalment?

Q.A.R.: A mi em va marcar un diàleg de la Trilogia d’Apu que diu molt de com són els indis i, sobretot, els indis pobres. Mentre la seva germana agonitza al llit, Apu li pregunta: “Germana, algun dia anirem a veure el tren?”, i ella, a punt de morir, li contesta amb un somriure als llavis: “Sí germà meu. L’anirem a veure”. Aquest diàleg és un clàssic a l’Índia, i a mi em sembla un reflex de com són els països pobres i de perquè riuen encara malgrat la misèria.

Ò.M.: Vostè ha estat actor i guionista i ha estat nominat dues vegades als premis Goya. De quin dels seus treballs se sent més orgullós?

Q.A.R.: De la millor cançó original de la pel·lícula El pròxim Orient, perquè es va aconseguir barrejar la balada occidental i reconvertir-la en melodia índia i amb percussió paquistanesa. Va quedar realment bé. Va ser una cançó fantàstica enregistrada en dos diumenges. He d’agrair el treball de Juan Bardem.

Ò.M.: Vostè té una biografia tan interessant i plena d’anècdotes que el cineasta indi Buddhadeb Dasgupta s’ha mostrat interessat a portar-la al cinema. Li agradaria la idea?

Q.A.R.: És clar que m’agradaria, però també em doldria... Que jo només conservi de la meva mare un passaport, és una cosa que em fa molt de mal. Buddhadeb ho va veure de seguida. Anàvem caminant per Madrid, per veure el Palacio Real, i quan vaig començar a explicar-li la meva història, em va fer seure en un banc i em va dir que continués parlant. Al final, no vam poder veure el Palacio Real.

1 comentari:

  1. Una entrevista molt interessant! Enhorabona.
    De tot plegat, el que més em sorpren és que els 1.100 milions d'indis només veuen cinema indi. El cinema occidental pràcticament no existeix per ells! Potser nosaltres hauríem d'aprendre una mica dels indis i deixar de sotmetre'ns a la tirania de la indústria de cinema nord-americana, que ens imposa els seus productes a la majoria de sales.

    ResponSuprimeix