dijous, 11 de novembre del 2010

La maison en petits cubes (2008)

Després d’uns mesos d’intensa activitat laboral i familiar, reprenc el fil dels meus ‘Retalls de cinema’ amb una petita joia del cinema d’animació. Un poema visual de només 12 minuts, sense paraules, una metàfora sobre la vida, sobre la solitud de la vellesa, sobre els records que queden al fons del gran oceà del temps... Aquest curtmetratge, obra del japonès Kunio Katō, es va endur, entre d’altres premis, l’Oscar al millor curt d’animació l’any 2009. Gaudiu-ne.