divendres, 24 de desembre del 2010

La dimensió desconeguda (1959-1964)


Més de cinquanta anys després de la seva primera emissió, la sèrie The twilight zone continua seduint els cinèfils. No es pot negar l’aportació de la sèrie de Rod Serling al cinema de ciència-ficció i suspens, malgrat que alguns capítols, vistos amb perspectiva, puguin semblar-nos naïfs. Viatges en l’espai i el temps, somnis a la frontera amb la realitat, contactes extraterrestres... El primer capítol (On és la gent?), emès el 2 d'octubre de 1959, és una peça emblemàtica i la seva influència en el cinema no ha estat poca. Es deixa notar en films com Abre los ojos, d’Alejandro Amenábar: un home es troba perdut en un poble desert, tothom ha desaparegut, però tot té una explicació més o menys plausible dins la seva ment. També hi ha un instant que ens recorda La cabina, d'Antonio Mercero, tot i que al capítol la idea no s’explora amb tanta intensitat com en el film espanyol. Fins i tot podria haver estat la inspiració d'una gran novel·la catalana: Mecanoscrit del segon origen, escrita per Manuel de Pedrolo l'any 1974.


En el capítol cinquè, el protagonista aterra en el passat i es pot veure a si mateix quan era petit, idea que es va recuperar posteriorment en diversos films futuristes que van basar el seu guió en els viatges a través del temps.
Dels guions de la sèrie em quedo amb una frase del primer capítol que és plenament vigent avui, cinquanta anys després, en l’era d’Internet i de les comunicacions a llarga distància:
“Ens podem alimentar amb concentrats, podem substituir un microfilm per la lectura, l’entreteniment o fins i tot pel cinema, podem transformar el que sigui, però hi ha una cosa que no podem representar. Es tracta d’una necessitat primària: l’ànsia de companyia humana. La barrera de la solitud; això és una cosa que encara no hem pogut superar”.