Després d’uns mesos d’intensa activitat laboral i familiar, reprenc el fil dels meus ‘Retalls de cinema’ amb una petita joia del cinema d’animació. Un poema visual de només 12 minuts, sense paraules, una metàfora sobre la vida, sobre la solitud de la vellesa, sobre els records que queden al fons del gran oceà del temps... Aquest curtmetratge, obra del japonès Kunio Katō, es va endur, entre d’altres premis, l’Oscar al millor curt d’animació l’any 2009. Gaudiu-ne.
ESTRENES 2021
-
Cada any faig un repàs general de les pel·lícules més importants que
ompliran els dotze mesos acabats d’inaugurar. Sempre aviso que el mes
previst de cada ...
Cap comentari:
Publica un comentari