diumenge, 29 de novembre del 2009

Viure (1952)

Kanji Watanabe ha cregut durant trenta anys que la feina era la seva vida, el seu únic projecte, però quan li diagnostiquen un càncer, tot trontolla. Dubta, intueix que ha estat perdent el temps, no pel fet inevitable de treballar, sinó pel fet de treballar mecànicament, sense cap passió ni voluntat ni satisfacció.
El breu monòleg d’un escriptor fracassat que coneix en un bar resumeix la tesi del film: “És veritat que la desgràcia té un costat bo. La desgràcia ensenya a l’home la veritat. A vostè, el càncer li ha obert els ulls a la vida. Els homes són frívols. Només s’adonen de com de bella és la vida quan s’enfronten amb la mort. [...] Els pitjors moren sense saber què és la vida.” Kurosawa ens ensenya que japonesos i europeus no som tan diferents com pensàvem
.



TÍTOL ORIGINAL: Ikiru - ANY: 1952- DURADA: 137 min. - DIRECTOR: Akira Kurosawa - GUIÓ: Akira Kurosawa, Shinobu Hashimoto, Hideo Oguni - MÚSICA: Fumio Hayasaka - FOTOGRAFIA: Asakazu Nakai - ACTORS: Takashi Shimura, Nobuo Kaneko, Kyôko Seki, Makoto Kobori... - PRODUCTORA: Toho Company


2 comentaris:

  1. Tu millor que ningú saps l’esforç que suposa mantenir un bloc amb informació rellevant i d’interès. Normalment la satisfacció personal per aquest treball és més que suficient. Però, de vegades, necessitaries que aquest esforç estigués recompensat econòmicament encara que només fos de forma simbòlica. No estem parlant de guanyar-se la vida amb els blogs, que també podria ser. Parlem d’aquests diners extres que et dónan una satisfacció especial ja que és aconseguit amb tot el teu esforç creador. Ja hi ha plans publicitaris que compleixen aquesta funció. Segur que els coneixes. El nostre pot complementar perfectament a qualsevol altre i oferir-te uns diners interessants que et permetrà un regal de tant en tant.

    ResponElimina