Kanji Watanabe ha cregut durant trenta anys que la feina era la seva vida, el seu únic projecte, però quan li diagnostiquen un càncer, tot trontolla. Dubta, intueix que ha estat perdent el temps, no pel fet inevitable de treballar, sinó pel fet de treballar mecànicament, sense cap passió ni voluntat ni satisfacció. El breu monòleg d’un escriptor fracassat que coneix en un bar resumeix la tesi del film: “És veritat que la desgràcia té un costat bo. La desgràcia ensenya a l’home la veritat. A vostè, el càncer li ha obert els ulls a la vida. Els homes són frívols. Només s’adonen de com de bella és la vida quan s’enfronten amb la mort. [...] Els pitjors moren sense saber què és la vida.” Kurosawa ens ensenya que japonesos i europeus no som tan diferents com pensàvem.
va néixer l’1 de gener del 2009 com un recull de cites i reflexions extretes de pel·lícules, amb ressenyes, notícies i entrevistes. L’autor és el periodista Òscar Marín.
Visca el cinema que remou consciències!
-
Crítica de la gala dels Premis Goya, amb el merescut triomf de "Truman" (5
premis de 6 possibles).
Una setmana abans... vuitena edició dels Premis Gaudí...
AVUI FEM 6 ANYS
-
Avui fa 6 anys que vaig començar a aquest blog!!
Avui fa 6 anys que les meves boges amigues em van fer un dels regals que
més il·lusions va aportat!
...
TIR DE GRÀCIA
-
Letònia és un país banyat pel mar Bàltic que actualment té poc més de 2
milions d'habitants. En la seva història ha tingut dominacions de diferent
països ...
Bon nadal!
-
Bon nadal a tots!
Com fa un temps escric per dir algo que suposo que molts ja us imaginàveu:
tot i que no m'agradi, haig aturar "oficialment" l'activitat d...