CONVERSA AMB... Marc Cartes: "M'han quedat records molt tendres"

En Marc Cartes és un actor andorrà que hem vist en sèries com Poblenou, Laberint d’ombres, El cor de la ciutat o Ventdelplà, on interpreta el seductor veterinari del poble. Ara és a punt d’estrenar Ens veiem demà, una pel·lícula on es posa en la pell d’en Xavi, un home que intueix que s’està tornant boig després de rebre una trucada del seu germà mort. En aquest film dirigit per Xavier Berraondo comparteix cartell amb David Selvas i Mercè Llorens. Aprofitant la imminent estrena de la pel·lícula, hem conversat amb ell sobre el seu últim treball i sobre altres projectes recents.

Òscar Marín: Ja fa un any que vas rodar Ens veiem demà, que s’estrenarà aviat al cinemes. Com recordes el rodatge?
Marc Cartes: M'han quedat records molt tendres. Expliquem una història basada en fets reals i amb la presència d'un dels protagonistes, el mateix director.

Ò.M.: El film parla de la mort i del dolor de l’absència. Què va ser el més dur d’interpretar el personatge d'en Xavi?
M.C.: El més dur va ser intentar fer creïble l'escena en la que en Xavi es retroba amb el seu germà que és mort.

Ò.M.: Per què ens recomanes aquesta pel·lícula?
M.C.: Sobretot perquè el director hagués pogut escriure la història amb un to de revenja envers els assasins del seu germà, que són en llibertat, i en canvi ha escrit un amarg però feliç retrobament amb ell i també amb si mateix.

Ò.M.: També t’hem vist fa poc en l’últim film de Ventura Pons, A la deriva...
M.C.: De fet és un paperet. Jo vaig fer la peli Amor idiota d'en Ventura i en la seva última pel·licula (que també adapta una novel·la d'en Baulenas) hi torna a sortir el personatge que vaig interpretar llavors.

Ò.M.: A banda de cinema, has fet moltíssima televisió. En quin àmbit et trobes més còmode?
M.C.: Només pel fet d'haver fet molta més tele, ja t'ho pots imaginar. Tan de bo algun dia no sàpiga què contestar a aquesta pregunta.

Ò.M.: De tots els papers que has interpretat, n'hi ha algun que valoris més?
M.C.: Qualsevol dels papers que he fet, tant de professional com d'aficionat, tenen el seu valor. Una cosa porta l'altra i sense l'anterior, no hi ha la futura.

Ò.M.: Quins directors admires?
M.C.: A mi m'agraden sobretot els directors que s'escriuen ells el guió, que normalment tenen ben clar què i com volen explicar la peli. Si a més són o han estat actors, millor, i si saben música i componen ells la banda sonora, encara millor...

Ò.M.: I per quins companys actors sents admiració?
M.C.: M'agraden els actors i les actrius que utilitzen la veu, entre d'altres coses, com un fet diferencial per a cada personatge. Cosa molt difícil de fer. Sempre envegem dels altres allò que no tenim, oi?

Ò.M.: Ets consumidor de cinema?
M.C.: Sí, però menys del que voldria i hauria.

Ò.M.: Tens un film preferit?
M.C.: Crec que encara hem queden anys per veure cinema del bo per decidir quin és el meu preferit.

Ò.M.: Recomana’ns un film català.
M.C.: Jo recomano Ens veiem demà, de Xavi Berraondo.

Ò.M.: Anirem a veure'l quan s'estreni. I el teu projecte més immediat quin és?
M.C.: Fer una temporada més de Ventdelplà i, si la crisi no ho espatlla, participar en una peli escrita i dirigida per en Pau Durà a València. Es titularà Tocant el mar.